molinos

Un bocí de món que ens ha caigut del cel.

Juanjo – Gent del Matarranya.

El Matarranya és una terra de contrastos, de sentiments trobats i de vegades enfrontats, banyada per cinc rius, amb més de trenta segles d’història escrita a les pedres, i milers d’ànimes de gent que durant generacions, abans amb mules i ara amb tractors, han dibuixat una terra en forma de tresor, que per motius purament evolutius, ara ens ha arribat a natres.

Un bocí de món que ens ha caigut del cel, sense demanar-ho, i que ens demostra cada vespre quan marxa el sol amb lo seu comiat taronja, què afortunats que hem sigut. Ara, però, los nostres horitzons podrien canviar per sempre. Bona part de la província de Terol està sent arrasada per un tsunami de projectes energètics, d’empreses famolenques de sòls barats que aprofitant les febleses econòmiques de la gent, venen a repartir engrunes entre aquells qui les vulguen.

D’amagades, com se solen fer estes coses, han entrat en ajuntaments, han parlat amb alcaldes i han llençat l’esquer. De moment, un dels seus objectius en la seua estratègia està completat: sembrar la llavor de la discòrdia. Aquella que mata els territoris, que crea desavinences, i que germina a favor dels de sempre, els dels grans capitals que, en la seua generositat, ens venen a regalar un futur incert.

I avui, allà on no hi havia cap problema, en tenim un. No l’hem creat pas natres, ens l’han llençat al damunt, i a ells no els ha costat res. Ara només los cal esperar. A que gastem les nostres forces en poder quedar-nos com estàvem abans. En protegir la nostra terra, les nostres il·lusions i els nostres projectes. La nostra vida. I quan estiguem ensangonats, dividits i esgotats, vindran amb los seus molins, los posaran allà on vulguen, i aquí pau i després glòria.

Afortunadament, però, la nostra comarca compta amb una gent meravellosa, i en això no hi comptaven. Aquell component humà que fa que una terra esdevingue especial. Perquè amb la seua gent, el Matarranya és més.

I això ens fa sentir forts, i amb esperances. Esperança per poder seure’ns tots al voltant d’una taula i decidir, plegats, què volem per a la nostra terra i per a la nostra gent. Apostem per la sostenibilitat i l’ecologia, per l’economia circular, per rejovenir los pobles, per un futur verd i una cultura viva.

Contra aquesta voràgine derivada de la bombolla energètica, la societat civil del Matarranya s’ha trobat de la mà amb los diferents sectors econòmics, des dels agricultors als empresaris, entenent que tot està entrelligat, i que el cercle virtuós que ha de fer-nos rodar cap al futur desitjat de la comarca, ha de passar per trobades i acords d’ampli espectre. Per aquest motiu, també creiem imprescindible la gestació d’un gran pacte per la sostenibilitat, on entitats, partits polítics, empreses i habitants puguin fer un lloc de trobada i participació en defensa del nostre entorn, la nostra manera de viure i la nostra economia, fràgil però ferma.

A l’Aragó trobem a faltar una ordenació territorial respecte a les renovables, i en aquest sentit, les multinacionals elèctriques estan sent les que estan traçant les prioritats, dibuixant los mapes i repartint los aerogeneradors com una macabra loteria en la que no cal comprar bitllet, i on el premi pot estar enverinat.

Per això considerem primordial que el Govern aragonès prengui la iniciativa en aquest disseny estratègic, i estableixi los paràmetres, les condicions i les zones d’exclusió en el repartiment de centrals energètiques. Escoltant les veus dels territoris, les seues necessitats i les inquietuds que puguen presentar-se. En aquesta línia, hem demanat una compareixença a les Corts d’Aragó, postergada per la irrupció d’aquest maleït convidat que ens ha confinat però no aturat, per explicar que volem ser indubtablement sostenibles, i que això també comporta no pagar preus excessivament elevats i de mínim retorn.

Però abans, ens cal un pas molt important, i que ha de venir del Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic a través d’una moratòria en tots estos processos iniciats, i més que en vindran. Una moratòria que ha de servir per elaborar aquesta tan necessitada ordenació, que vertebri veritablement la nostra geografia, i que sigui capaç de convertir la implantació energètica en una oportunitat allà on sigui benvinguda, i no en una imposició per damunt d’aquells que volem reviure allò que diuen la “España Vaciada”. Que per cert, no és una conseqüència, és una causa. Però d’això ja en parlarem un altre dia.

Juanjo

Publicat en Temps de Franja

Por Editor

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies